Le poesģe turinčise 'd Pinuccia Gamba ant la prima sčrnia publicą da La Slņira
Ant ėl panorama editorial piemontčis a seurt neuv noviss un lģber ėd poesģe ch'a ven a gionté un bel nņm a la tąula che mach ant ėl Neuvsent a l'č ancaminą a declinesse con nņm feminin, da Carlottina Rocco a Bianca Dorato (per dģ dij doi nņm ch'a fan coron-a e blasoni: «Dova a finiss la solitodin», 24 poesģe 'd Pinuccia Gamba, achit ėd Dario Pasero, tradussion e nņte dl'autris, ilustrassion ėd Paola Risoli (Edission La Slņira d'Ivreja, 2005, pp. 46).
Turinčisa, Pinuccia Gamba a l'avģa fin-a adess publicą su vąire arviste specialisą, vis a dģ «Piemontčis ancheuj», «La Slņira», «Ij Brandé, armanach ėd poesģa piemontčisa», e costa a l'é soa prima racņlta. Ant l'achģt Pasero a arleva che ant costi vers as sent coma «la poesģa a l'é stąita młsica ant l'anima dla scritris, anans ėd dventé vers scrit an sla pagina».
Basta pensé a «Arson ėd nņte»: «Antrames ai mur ėd le ca,/ a arson-o le nņte d'un piano./ Arson-o dosse an cheur,/ sfrisand muraje 'd cartapista/ ch'a spetavo nen ąutr che 'n sofi,/ pėr cangé ėl deul an speransa./ Mč respģr as fa młsica/ ch'a arson-a 'nt la cassia dėl cņrp,/ tant che 'nt creus i canto...»; o a «An prinsipi»: «Melodģa! Nen parņle: melodģa!/ as č aussasse d'achit...»; o ancora a «N'arciam», dova la młsica a ven da tuta la natura: «Ėl fium a cantava soa canson;/ d'antorn, l'erba e le fģor/ a j'ero atente a la canson ėd l'eva...». E a l'č prņpi mersģ a la młsica-poesģa ch'a nass col misteri d'aleansa tra cel e tčra, tra le creatura uman-e e Dé: «Dal silensi as leva na młsica/ A l'é 'l cant ch'as ąussa dal creus dla toa Ąnima./ A l'č bel, Nosgnor De, senTe scoteTe/ ant l'arson ėd vita scurpģa 'nt ėl temp...». Un lengagi sempi e pian, col ėd Pinuccia Gamba, ch'a sa sgaté ant ėl pėrfond, a l'arserca dėl sentiment dl'anfinģ spčrdł ant col misteri dl'esse, dl'andé, dėl finģ, ch'a son le domande d'ogni vita uman-a. A l'č pėr son che coste poesģe as leso adasi e at parlo parņle ch'a smijo toe e 'd tuj, perché a son tėssłe sla filagran-a dlicą, sėl tlé bin sutil dėl vive dl'ņm.

d'Albina Malerba - dal Vėnner dla Stampa dėl 13 ėd magg dėl 2005


Indietro