Tra emigrassion, arditą e assedi dėl 1706 le euvre premią ant ėl concors dla Region
Nen pņch dėl mčrit dla cita (esageroma nen) arnąssita dėl teatro 'n piemontčis a ven da la lege 26. Ant ėl quąder ėd costa lege la Region Piemont a bandiss ėl Premi pėr n'euvra teatral ant le lenghe dėl Piemont.
N'inissiativa ch'a l'ha premią d'autor gnente mal. A fé quaich nņm, Bianca Dorato, Remigio Bertolino, Silvio Viberti, Oscar Barile, Michele Bonavero. Pėr nen dģ dij segnal ch'a son stait tanti dabon, e 'd vņte 'dcņ dė scņle ch'a travajo e a sperimento che fé vive 'n tute le manere 'l piemontčis a l'é nen na custion da gnente o magara da gamej. A l'é pa 'n balin, a fortija Pacņt, e noi sėrcoma 'd resiste come pudoma, fņra da tute le grame lenghe e da tuti ij nas ch'a san ėd nata (o 'd nita).
L'oma giusta sota j'euj 'l bel librčt publicą grassie a la Region Piemont da la Ca dė Studi Piemontčis (pp. 180, euro 15) ch'a cheuj tuti j'agn le euvre premią e segnalą. St'agn sģ ch'a l'ha fait neuv (ma 'l des a l'é gią part) a l'é rivaje a la giuria vintequatr euvre 'd tute part dėl Piemont e tra coste 'l premi a l'é 'ndait {miraco pėr la sconda vņta) a Silvio Viberti ch'a scriv ant un-a parlada langareula, con «A r'ņsto dij pescador»; mentre a son stąite segnalą tra le meritevoj «L'arditą», n'euvra d'un grup d'argentin ch'a son Orlando Pérez Manassero, Hermindo Ingaramo, Florencio Racca e Norma Brarda de Bruno, e n'ąutra 'd Marco Cosso, «Sota Assedi», ch'an parla dl'Assedi 'd Turin dėl 1706 (n'aniversare 'd tre secoj).
«A r'ņsto dij pescador» a l'é na stņria d'emigrassion vers Genova e 'l mar: «L'arditą» a l'é na stņria d'emigrassion ant la Merica dla Pampa gringa andoa a vagabondo 'ncora ij nativ (criollos) brigant e d'indian ch'a-j spiavo; «Sota Assedi» a l'é na stņria pģ sitadin-a d'un Piemont ch'a mostra soa resistensa gorėgna e soa vajantisa militar.
Tre euvre ch'an parlo 'd temp lontan sensa forsé la lenga ant un-a diression sperimental. «Iuxta propria principia» as pudrģa disse con Bernardino Telesio. Se l'argoment a l'era divers, a resta midema la mira.


ėd Giovanni Tesio - dal Vėnner dla Stampa dėl 24 ėd fėrvé dėl 2006


Indietro